Teresa Martí
Noranta-sis hores
Pensódromo[21], 146 pàgs.
per Anna Rossell
Una novel·la càlida, aquesta de Teresa Martí, un text senzill en el sentit més positiu de la paraula; la senzillesa no està renyida amb l’interès literari i humà que pot suscitar un text. Sovint és un valor afegit. És el cas de Noranta-sis hores.
Teresa Martí (Barcelona, 1960), llicenciada en Ciències de l’Educació i tècnica de seguiment de mesures educatives imposades per jutges a joves infractors, ha desenvolupat per la seva professió una sensibilitat humana que es reflecteix directament en la seva escriptura, tant pels temes que elegeix com per la manera com els tracta. Publicada el 2015 en versió espanyola, Noventa y seis horas, el mateix segell editorial ens ofereix ara la versió catalana d’un text que no deixa indiferent per la dimensió de la dura realitat que descriu: la de la terrible i tensa espera del malalt que depèn de la donació d’òrgans per evitar la mort, però també la de la terrible decisió que ha de prendre l’altra part implicada, la dels familiars que només tenen uns minuts per signar o no uns papers que permetran o impediran als metges prendre les mesures legals corresponents: desconnectar un familiar clínicament mort de les màquines que mantenen mecànicament el batec del seu cor i extreure-li els òrgans que es traduiran en l’esperança de vida per a altres éssers humans.
Així la novel·la submergeix el lector en una realitat que, per bé que l’autora considera una història de ficció en una nota prèvia, podria ser un de tants casos que s’esdevenen diàriament, perquè sovint la ficció reflecteix millor la realitat que la realitat mateixa.
El text alterna tant la perspectiva de la persona malalta necessitada de transplantament com la del familiar que viu la tragèdia de la mort de l’ésser estimat, possible donant d’òrgans.
Narrada per una veu omniscient, els capítols van alternant les dues perspectives i ens apropen a les dues sensibilitats. Teresa Martí sap descriure bé els ambients, les situacions i les emocions, no cau en cap moment en la sensibleria; desperta l’empatia del lector conduint la seva participació emocional fins al punt just per apropar-lo correctament i amb autenticitat als fets que descriu. Compartim amb els personatges la por, el desassossec, el dolor, la incertesa, la calidesa de l’escalf de familiars, amics i professionals de la sanitat, la desesperació, el trauma i l’esperança… I l’autora ho fa mitjançant una prosa fluida i amable, la que li escau a la temàtica elegida, i fa de la novel·la un text proper i de lectura agradosa.
Teresa Martí també és autora de relats curts en espanyol i en català, d’un guió de teatre, Duele el verbo amar (2018), basat en el llibre de poemes de José Luis Terraza Ser entre dos, i d’una altra novel·la en espanyol, Siham (2020).
© Anna Rossell
https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
http://www.annarossell.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
https://twitter.com/Raboliut
