Saïd El Kadaoui
Radical(s)
Una reflexió sobre la identitat
è, Grup Enciclopèdia, 2020, 278 pàgs.

per Anna Rossell

Molt recomanable, aquest assaig sobre la identitat; és intel·ligent, documentat, amè i molt útil per abordar greus xacres de la nostra societat. Hauria de ser lectura obligada dels polítics responsables de la immigració i l’educació. Ajudaria a la bona convivència de les diverses cultures i evitaria tragèdies personals i col·lectives.

Saïd El Kadaoui (1975 Ben-Sidel, Marroc), psicòleg, psicoterapeuta, professor i escriptor, resident a Barcelona des dels set anys, sap molt bé de què parla, no tant perquè ell mateix ha experimentat en carn pròpia la temàtica (que també), sinó molt més pel fet que és especialista en salut mental en contextos d’identitat i migració, així com en adolescència i migració. Malgrat això el llibre no va dirigit a especialistes, sinó al públic en general, i la seva lectura aporta coneixements essencials sobre el desarrelament i l’aculturació —directament relacionats amb el sentiment identitari— i els desequilibris que originen, causants de desorientació i dolor, que no només aboquen al fracàs vital individual, sinó també a fanatismes desencadenants de matances en nom de la religió. I per bé que El Kadaoui se centra en el món musulmà, no cal dir que les seves observacions concloents són aplicables a la psicologia de persones immigrades de qualsevol origen cultural.

Autoritzat per la seva experiència professional i les múltiples lectures de llibres de col·legues i altres amb què es documenta, l’autor conclou que «la lògica excloent que Europa aplica amb relació als àrabs i els musulmans afavoreix que alguns joves prenguin consciència de la seva identitat cultural diferenciada» i, a mode de correcció de l’error europeu, afegeix: «L’islam és també una religió europea i molts musulmans són europeus». És innegable que el sentiment d’arrelament és una necessitat humana. Sense identitat no seríem; és essencial. Tanmateix, identitat no és sinònim de món estanc. Ben al contrari, és una trajectòria que comença amb el naixement i no fineix fins que morim; s’esdevé contínuament, és un procés d’horitzó obert mentre vivim, i la nostra autocomprensió està influenciada per múltiples i diversos factors, que l’autor desgrana. La seva tesi és que el sentiment idoni és el de l’arrelament múltiple: «O prenem consciència del nostre arrelament múltiple o ens sentirem desarrelats». Es tracta, doncs, de sumar, no de restar, operació aquesta que sempre implica exclusió.

El llibre d’El Kadaoui reflecteix la coherència personal de l’autor; el seu propi sentiment d’arrelament múltiple li permet una mirada ampla, oberta i enriquidora; l’heterogeni univers cultural de què es nodreix li facilita adonar-se dels perills que comporta la reducció estanca de la identitat. Així adverteix de les múltiples causes que provoquen l’estancament i la radicalització, els sentiments que els determinen i el funcionament dels mecanismes psicològics. Així l’autor ens parla del sentiment de rebuig, d’humiliació, del desassossec, de la necessitat de pertinença, de les identitats culturals com a conseqüència, i no com a causa, dels conflictes; del(s) dol(s) i de la conveniència de resoldre’l(s) per no transmetre’l(s), de la regressió psicològica, del «pecat d’estrangeria», de la mirada estigmatitzant prejudicial…

El seu propi sentiment d’arrelament múltiple, tant marroquí com català-europeu, li confereix distancia objectiva per condemnar els corrents salafistes i wahabistes per dogmàtics i reduccionistes i reivindicar el foment del «coneixement complex del que és l’islam. Promoure l’exègesi contemporània de l’Alcorà i deixar de negar l’existència de l’humanisme musulmà i la gran contribució al coneixement que la civilització musulmana va fer en el seu moment», alhora que reclama la secularització de l’islam per derrotar el fanatisme i no perdre el tren de la modernitat.

L’assaig conté, de passada, una bona quantitat d’informació sensible sobre el Marroc i la seva evolució, la qual cosa contribueix a combatre prejudicis arrelats i fomenta el coneixement, obrint la porta a la trobada.

El llibre va acompanyat d’un pròleg de Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica de la Universitat de Barcelona, un epíleg de Francesc Sáinz, doctor en Psicología, psicoanalista i professor a diverses universitats, així com d’una llarga relació de referències bibliogràfiques.

Del mateix autor s’han publicat a més altres títols, sempre relacionats amb el tema de la immigració: Cartes al meu fill, un llibre sobre reflexions ètiques, les novel·les Selfis (en coautoria amb Ricart Ruiz Garzón), No i Límites y fronteras, tots ells editats en català i en espanyol, excepte la darrera, només en espanyol.

© Anna Rossell
https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
http://www.annarossell.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
https://twitter.com/Raboliut