Maria Campillo (ed.)
Allez! Allez!, Escrits del pas de frontera, 1939
L’Avenç, 2019, 341 pàgs.

per Anna Rossell

Una gran aportació, aquesta dels Escrits del pas de frontera, 1939. I ho és des de dues òptiques ben diferents. D’una banda, la psicològica i humana, perquè cap trauma no es digereix, cap ferida no es guareix, si no se’n parla; de l’altra, la del coneixement i la difusió dels fets en aquella situació concreta del dolorós moment d’exili, per il·luminar-ne la història i esclarir els fets. I difondre’n el coneixement a les generacions més joves, que no ho van viure directament, és una manera d’impulsar el diàleg i el debat sobre el tema.

Perquè de la Guerra d’Espanya 1936-1939, mal anomenada Guerra Civil, cal parlar-ne i seguir-ne coneixent la Història. Se n’ha parlat prou a les famílies? Quants pares de la generació que va lluitar o viure aquesta guerra ho han explicat als fills? I, fins passat el temps, quants néts han sentit els avis i els besavis parlar-ne? Se n’ha tractat a les escoles com cal i amb la dedicació que mereix? La resposta és evident. Sobre els esdeveniments podríem dir que, en general, s’hi ha fet el silenci o s’ha fet curt.
Un símptoma clar de la dificultat de rememorar els fets és la tardança a editar diaris personals i memòries per part dels protagonistes directes, la majoria publicats molts anys després.

I per bé que els textos ja havien vist la llum anteriorment gairebé tots, integrats en els escrits autobiogràfics de cadascun dels autors, ara se’ns ofereixen recollits sota un tema comú i molt concret: el dels últims dies de la guerra i el pas de la frontera francesa, camí de l’exili. El volum té l’avantatge que aplega l’experiència d’uns fets crucials viscuts per un ampli espectre de personatges —en aquell moment soldats, consellers de la Generalitat, intel·lectuals, artistes, polítics…— i ens permet de percebre’n similituds, diferències i matisos.

Com explica l’editora Campillo al pròleg que serveix d’introducció i aclariment, el volum aplega escrits d’un «ventall representatiu de relats que reflecteixen aquesta experiència, escrits per quaranta-un autors de diversa condició: historiadors, periodistes, poetes, novel·listes, polítics, mares de família, metges o artistes plàstics». El seu criteri de selecció ha estat donar una visió representativa de l’exili republicà en general. És per això que el llibre recull autors de diversa procedència social i ideològica, i hi trobem textos d’autors clàssics, força coneguts (Antoni Rovira i Virgili, Xavier Benguerel, Artur Bladé, Teresa Pàmies, Avel·lí Artís-Gener, Lluís Ferran Pol, com altres menys difosos (Edmon Vallès, Otília Castellví, Jaume Pla…), d’aparició més recent (Carles Fontseré, Sebastià Gasch, Montserrat Julió, Agustí Centelles) o desconeguts fins el moment de la publicació d’aquest llibre (Pere Calders o Francesc Trabal).

Només els quatre primers textos (Pere Quart, Pere Calders, Antoni Rovira Virgili i C. A. Jordana i la conferència de Francesc Trabal pertanyen als anys 1939 i 1940, poc després, doncs, que es produïssin els fets narrats, la resta van ser escrits posteriorment en un llarg període que abasta des de les darreries dels anys 60 del segle passat fins el 2009. Tanmateix, és probable que, al menys en alguns casos, els autors es basessin en anotacions fetes al moment. En tot cas, la vivència d’aquells dies va deixar una empremta tan viva en els seus protagonistes que els relats ens semblen escrits des de la immediatesa. La major part dels textos estan extrets de llibres de memòries, autobiografies i diaris; tanmateix n’hi ha algun de traspassat a la ficció.

Així el relat, majoritàriament en primera persona, adopta el registre de la crònica, que deixa constància detallada dels fets. En tractar-se d’un exili massiu i compartit —les darreres xifres parlen de «460.000 persones (uns 220.000 militars i la resta civils) entre les acaballes de gener i les de febrer del 1939, quan va passar el gruix més considerable»—, segons indica Campillo al pròleg, els textos no només ens parlen de cadascun dels autors i d’aquells més al·legats que feien amb ells el camí, sinó també, indirectament, de les penalitats de tota la corrua de persones que compartien el mateix destí. Una munió de gent envaïa carreteres i camins, amb diversos vehicles o a peu, amb criatures, carregats de maletes, fardells, carros i animals de granja, per les diferents vies d’accés a França.

Els temes són recurrents en tots els relats: l’abatiment de la derrota, la desil·lusió, la decepció, la immensa tristesa, el pregon sentiment de la pèrdua, la fam, el fred, la por, la incertesa, la misèria, la brutícia, la fatiga, l’angoixa, els bombardeigs de l’aviació enemiga sobre els fugitius, les aglomeracions a la frontera (que sovint denominen la ratlla, la línia), la dificultat d’aconseguir la documentació reglamentària per passar a França; a la duana, les muntanyes d’armes que els obligaven a deixar, els vehicles abandonats estimbats pendents avall, els camins plens d’embalums, maletes i roba… Ja a França, l’emoció plaent de poder menjar pa blanc i beure quelcom calent, les experiències de bona o mala rebuda per part de la població i de la policia (solidaritat en uns casos, desconfiança i rebuig en d’altres), els guàrdies senegalesos, els camps de concentració i l’esforç per evitar el confinament.

Una lectura altament recomanable que ens permet compartir la vessant humana de l’exili republicà, una part de la nostra Història, que aquest llibre ens permet recuperar.

El llibre inclou una Nota sobre els autors, que recull breument el recorregut professional i d’exili (o repatriació) de cadascun, i un Índex onomàstic alfabètic que remet a les pàgines corresponents.

Maria Campillo, l’editora (Alhama de Aragón, 1953), fins a la seva jubilació recent professora de Literatura Catalana Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i vicedirectora del CEDID (Centre d’Estudis sobre Democràcies i Dictadures), té una llarga experiència com a investigadora en textos d’autors catalans antifeixistes. Especialista en un àmbit de la literatura catalana que també aporta llum a la nostra Història, és autora i editora de diverses publicacions en aquest camp, entre altres Contes de guerra i revolució 1936-1939 (1981), el capítol corresponent a La literatura i la Guerra Civil de la Història de la literatura catalana (1984), Escriptors catalans i compromís antifeixista, 1936-1939 (1994) i múltiples articles sobre el tema, publicats en diverses revistes.

© Anna Rossell
http://annarossell.blogspot.com.es/
http://www.annarossell.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern

Maria Campillo