LA MIRADA DE L’ALTRE

Asmaa Aouattah
L’etern retorn
Voliana Edicions, 2018, 129 pàgs.

per Anna Rossell

Sempre és un privilegi tenir l’oportunitat de veure el món a través d’una altra mirada. Evidentment, per veure-la cal aquesta altra mirada, i, quan és un tercer objecte o una tercera persona la que es mira, això resulta enormement enriquidor, perquè cada individu està proveït d’uns ulls personals que donen una perspectiva diferent a la pròpia. Així, sumant les perspectives, sumem també els matisos, el nostre món deixa les pròpies limitacions per obrir-se i eixamplar-se. Però quan aquesta altra mirada et mira a tu, directament, la possibilitat d’aprenentatge i de sorpresa és encara molt més gran. Perquè difícilment un individu es pot veure a si mateix, si no és en un mirall, i, en un mirall, s’hi veu encara amb la seva pròpia mirada. És per això que és tot un regal quan l’espill ens el posa al davant una altra persona i ens fa observar-nos amb els seus ulls.

Això és el que succeeix amb l’escriptura quan parla de mons que no coneixem i que obren una finestra a una cultura que no és la nostra. Això suposa una oportunitat de viatge acompanyats d’un guia autèntic i profundament coneixedor dels paisatges, de les societats que s’hi presenten. I això és el que passa també quan aquest guia veu, des de fora, el nostre propi món i a nosaltres mateixos. De sobte, el nostre univers se’ns obre inusitat, sorprenent i ens permet guanyar distància. Ens n’adonem que havíem viscut enfaixats, copsem la petitesa dels nostres confins, la ridiculesa d’haver pensat mai que eren el món sencer. Respirem fons, renovem l’aire, cauen els límits i lluquem l’amplitud del panorama.

L’Etern retorn és tot això i més. Asmaa Aouattah és aquesta guia autèntica. Ella, de cultura amaziga i bona coneixedora de la cultura àrab, ens acompanya al seu país, ens permet assistir a cerimònies familiars íntimes, compartir sentiments en situacions per a nosaltres insòlites, perquè les seves històries ens conviden a participar-hi. En aquest sentit, llegir-les és viatjar. Però amb ella també fem una altra mena de viatge, és el viatge al nostre propi país, acompanyant aquell que ve de fora i ha d’afrontar canvis significatius a la seva vida: un gest, una situació, una escala de pisos, el dia a dia en general, esdevenen pel nouvingut una carrera d’obstacles o de malentesos, entrebancs que ha d’anar salvant i dificulten l’existència.
Tanmateix les coses no són tan dramàtiques quan es prenen amb sentit de l’humor, i Aouattah, dotada d’una sensible qualitat d’observació i lingüísticament hàbil, fa un considerable ús de la ironia, que ens posa sovint el somriure als llavis i garanteix el gaudi al lector.

Cal subratllar, però, la varietat de registres que empra l’autora. És sabuda la dificultat que els especialistes tenen a l’hora de definir el gènere del conte. Segons quina definició fem servir, podríem dir que estem davant d’un llibre de contes, però jo diria que no tots els relats que conté el llibre ho són; alguns són difícils d’encabir en una etiqueta, com ara el que duu per títol L’etern retorn, el darrer, que es mou literàriament entre gèneres. L’escriptura de Aouattah és destra per a la ironia, per a la poesia i per confegir relats d’estructura poc habitual, innovadora. Algunes de les seves narracions són contes, però altres són històries d’aquelles per explicar a la vora del foc, altres gairebé quadres escènics, altres relats (per bé que aquest terme també s’escapi a una denominació fàcil).

Les protagonistes de les seves històries —sempre dones, els personatges masculins hi són en segon terme— ens permeten endinsar-nos en el seu pensament, en la seva problemàtica, en el seu sentiment.

L’altra mirada, de què feia esment al principi, repercuteix també en l’estil de l’escriptura: així, esquitxades en les narracions, hi llegim, en perfecte català, algunes expressions que difícilment trobaríem en un escriptor o una escriptora catalana d’origen, dites populars traduïdes literalment, que innoven el llenguatge i ens obren lingüísticament la perspectiva. O bé la manera natural que tot sovint té l’autora de transmetre’ns les converses entre els personatges, tal com ragen, sense guions de diàleg ni intervenció de la veu narradora omniscient.

L’Etern retorn és el primer llibre d’Asmaa Aouattah, però és ben segur que no serà pas el darrer. Té per davant un futur literari que els lectors esperem.

© Anna Rossell
http://www.annarossell.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
https://www.facebook.com/annarossellliteratura,

.

Portada de «L'Etern retorn»