Kopano Matlwa
Aigua passada
Traducció d’Elisabet Ràfols Sagués
Sembra Llibres, 2021, 183 pàgs.
per Anna Rossell
Kopano Matlwa (Pretòria, 1984) és sens dubte una veu jove representativa de la literatura sudafricana postapartheid. Tenia deu anys quan Nelson Mandela va ser elegit president del país, i aquest fet i la il·lusió amb què els exclosos van viure aquell moment històric la van marcar profundament. Les seves novel·les ho reflecteixen.
Però, passat aquell moment d’eufòria pel desmantellament de l’apartheid i l’inici de la democràcia, va venir el desencant, l’experiència que governs democràtics poden ser corruptes i l’experiència de la dificultat d’assolir les fites que prometien els somnis inicials.
Aquests són els seus temes. A Matlwa li interessa treballar literàriament aquests processos i fets: el racisme, la xenofòbia, el masclisme, la superstició, la pobresa, el gènere, la influència de la cultura dels blancs sobre la població negra i la problemàtica de les relacions entre les dues races. Aquests móns els trobem a Florescència (Sembra, 2018), Coconut (Sembra, 2020); en español: Florescencia (Alpha Decay, 2018), Nuez de coco (Alpha Decay, 2020).
Aigua passada recull en el títol sobre tot l’eix central de la història que ens narra: el retrobament de dos antics amants, ella negra, ell blanc, que després de quinze anys coincideixen per casualitat en una situació no buscada per cap dels dos. Això no obstant també pot voler al·ludir de retruc a la decepció viscuda per tots aquells —tants— que van posar esperança utòpica en la democràcia per construir el país dels seus somnis.
Perquè el marc on es desenvolupa tota la història és una escola d’excel·lència per a nens i nenes sud-africans després de l’apartheid, que es proposa formar precisament els líders que hauran de cimentar un nou país, ara en mans, sobre tot, dels antics desfavorits i exclosos, els negres. Els protagonistes: la directora de l’escola, un sacerdot catòlic blanc a qui el bisbe envia a l’escola a treballar-hi durant un mes, com a càstig per haver faltat al vot de castedat i quatre alumnes, que per raons d’escàndol sexual han de reparar la seva falta treballant durant un temps sota la supervisió del sacerdot, al seu torn castigat. Amb aquesta combinació de races, estatus i edats, l’autora es proposa retratar una problemàtica àmplia, propòsit que no assoleix del tot degut al plantejament i a la inversemblança de la situació de què parteix: el retrobament dels antics amants a l’escola que ella dirigeix i el fet que tots dos fan veure que no es reconeixen, i també per l’accentuada infantilització del personatge del capellà catòlic. Més reeixida, en canvi, és la relació que el sacerdot i els nens desenvolupen, que, per la varietat de caràcters dels quatre alumnes i les característiques diverses de les respectives famílies, dona peu a un retrat prou versemblant del moment en què s’ubica la història, l’any 2009.
El relat, assumit per una veu narradora omniscient, se serveix preferentment del diàleg. Les primeres pàgines, en cursiva, i les que clouen la novel·la trenquen l’estil literari del gruix i atorga a la història originalitat de registre.
© Anna Rossell
https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
http://www.annarossell.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
https://twitter.com/Raboliut
