ELS NOSTRES CLÀSSICS. PENSAMENTS PER A LA VIDA

Nuccio Ordine
Els homes no són illes.
Els clàssics ens ajuden a viure

Traducció de Jordi Bayod
Quaderns Crema, 2022, 281 pàgs.


per Anna Rossell


Esplèndid, aquest cúmul de saviesa que eixampla l’horitzó de la nostra ment i oxigena l’ànima. Llegir Nuccio Ordine és un plaer amb majúscules, sobretot en els temps que corren —van començar a córrer ja fa molt—, en què la societat occidental va en direcció absolutament contrària als postulats en què l’autor basa la seva concepció del món i de la vida.

Ja no queden humanistes ni gairebé cap rastre dels seus valors; quants anys fa que han desaparegut de l’ensenyament de Secundària el llatí i el grec? I la filosofia? Quant de temps fa que ja no es valora la cultura de la lentitud, de la reflexió? Quant, que hem deixat d’apreciar la riquesa de les classes presencials? És per això que encara, a aquells que encara hi sou a temps, us recomano aquest llibre, amb l’esperança que algun dels lectors vulgui i pugui salvar la llavor que hi perviu.

Els homes no són illes
, que s’inspira en la frase de John Donne recollida en el Devotions upon Emergent Occasions (Meditacions en temps de crisi), publicades el 1624: «Cap home és una illa, complet en si mateix; tot home és un bocí del continent, una part de l’oceà». Partint d’aquesta suggerent i prolífica metàfora, Nuccio Ordine (*Diamante —Itàlia—, 1958), ell mateix un gran humanista, hereu dels més grans, estudia el pregon significat d’aquest pensament, així com l’eco que se n’han fet escriptors i pensadors fins als nostres dies en els seus escrits. El seu llibre és una mena de palimsest, les capes del qual ell va traient a la llum per tal que no quedin soterrats i que no es perdi el més gran tresor que serva la humanitat, aquell sobre el qual Occident ha construït la seva història i la seva identitat.

Dividit en dues parts, la primera correspon estrictament al títol principal Els homes no són illes; la segona, remet al subtítol, Els clàssics ens ajuden a viure. Però ambdues estan, de fet, estretament lligades. Perquè l’autor, fill privilegiat dels savis que han establert els fonaments de la nostra cultura, se sent deutor i responsable de lliurar en herència a les generacions joves el tresor que és conscient que està en perill d’extinció i a les acaballes. Però Ordine no tira la tovallola. Si hem de morir, que sigui amb dignitat i sabent que hem fet els deures.

L’autor fa palès l’estret lligam entre les dues parts pel fet que encapçala la primera amb l’epígraf Introducció. Ordine fa un recorregut per l’obra de clàssics amb majúscules: Francis Bacon, Virginia Woolf, Sèneca i Ciceró, Sa’di de Xiraz, Montaigne, William Shakespeare, Xavier de Maistre, Tolstoi, Saint Exupéry. I per bé que el llibre se centra en la màxima de John Donne (Londres, 1572- Londres, 1631), poeta metafísic anglès i clergue de l’Església d’Anglaterra, Ordine cerca aquesta idea central en el pensament del canon occidental, tant en els pensadors que van conèixer Donne com en aquells que el varen precedir i seguir sense ser-ne conscients. D’aquesta manera dona a entendre la universalitat de la seva idea.

La segona part, que duu l’epígraf Els clàssics ens ajuden a viure, és un recull de cinquanta-un capítols dedicats a altres tants autors. Partint en cada cas d’una cita de les seves obres cabdals, Nuccio Ordine comenta i reflexiona sobre el passatge corresponent subratllant-ne la importància, sovint derivant-ne, per contrast, els perills que la societat contemporània corre per haver abandonat hàbits i valors, que es reflecteixen en els escrits dels grans mestres. Així, la llista s’amplia llargament amb Ariosto, Aristòtil, madame de Lafayett, Campanella, Camus, Dante, Dickkinson, Eliot, Hemingway, Gramsci, Lessing, Rilke, Hesse, Nietzsche, Celan, Plutarc, Pascal, Safo, Rulfo, Ibsen, Galilei, Erasme, Txékhov i un llarg etcètera.

El llibre ens ajuda a reflexionar sobre els temes cabdals de la vida: la llibertat, la por, la ceguesa de ment, el fanatisme, les relacions humanes, la compassió, l’empatia, el materialisme, l’egoisme, la mort… Esdevé així una mena de devocionari que pot acompanyar-nos en els moments previs al son. Seguint amb el pensament inicial ens recorda: «[…] els éssers humans estan lligats entre si […]. Cap home és una illa, […] la mort de qualsevol home m’afebleix […]». Llegir-lo amb lentitud és una recomanació.

Nuccio Ordine és professor de literatura italiana a la Universitat de Calàbria i especialista en el Renaixament.

© Anna Rossell
(Filòloga alemanya, escriptora, poeta, crítica literària i gestora cultural)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
http://www.annarossell.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
https://twitter.com/Raboliut
https://www.instagram.com/rossellanna/
http://www.annarossell.com/tags/curriculum-catala




http://www.annarossell.com/tags/curriculum-espanol