Contes literaris amb personalitat pròpia

Eulàlia Antonés i Grau
Firmi aquí, si us plau
Relats de mar
Il·lustracions de Thaïs Rovira
Ed. Neopàtria, 2023, 87 pàgs.



per Anna Rossell

Llegir històries interessants és sempre un gaudi. Tanmateix ho és doblement quan van embolicades d’una tècnica d’escriptura original i innovadora. Aquest és el cas d’aquest llibre de contes d’Eulàlia Antonés i Grau. Firmi aquí, si us plau n’és un exemple clar. La seva manera d’abordar l’escriptura té una personalitat pròpia, gens freqüent, que de vegades sembla beure de gèneres literaris consagrats i antics, com la faula —sense moralina—, però que alhora trenquen el seu patró i en fabriquen un de nou.

No hi ha dubte que l’escriptura d’Eulàlia Antonés i Grau és enormement personal. L’estil que gasta és original, sorprenent, franc, directe, senzill (que no simple), amb tendència al laconisme, sense estalviar res que sigui essencial, cosa la qual exigeix una concisió i un domini estricte del llenguatge. El laconisme també es manifesta en els títols i en la llargària de les històries que narra. Els títols són sempre curts, sovint només una paraula que conté l’essència del relat: «Tendresa», «Espero», «Saviesa», «Junts», «Massa tard»… l’extensió mitja dels contes és d’una pàgina i mitja. I en tant poc espai pot passar de tot.
Hi trobem consciència de la bellesa i la necessitat física i psíquica —anímica— de la natura, una sensibilitat envers ella fins al punt que tant plantes com animals sovint prenen vida i esdevenen la veu narradora, fins al punt que, inclús quan la veu narradora és omniscient i humana, aquesta dialoga amb flora i fauna («Saviesa», «Adeu, adeu» o «La barqueta»). Antonés transgredeix els límits entre la realitat i la fantasia, entre la imaginació i el somni. De vegades el protagonista és un paisatge marítim o un jardí florit i arbrat. Inventa situacions insòlites i sap deixar molt d’espai a la fabulació del lector. En ocasions el relat evoca un sol fet molt puntual («Tendresa») o un episodi ple de misteri («Júlia»), la veu narradora sap dosificar molt adequadament el suspens: l’expectativa del lector resta en tensió fins al desenllaç final («Follia»).

Alguns dels contes que ens regala Antonès desprenen un anhel de llibertat, de sortir de la rutina i de noves experiències, que la curiositat del personatge protagonista no reprimeix i es permet explorar.

Cal destacar l’originalitat dels seus recursos literaris, la contundència i sorpresa d’alguns finals i el subtil, però permanent sentit de l’humor de l’autora.

Cada conte va acompanyat, al final, per una suggerent il·lustració de Thaïs Rovira que fa referència al contingut.
Llis i ras: llegiu-lo.

© Anna Rossell
(Filòloga alemanya, escriptora, poeta, crítica i gestora cultural)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
http://www.annarossell.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
https://twitter.com/Raboliut
https://www.instagram.com/rossellanna/
h
ttp://www.annarossell.com/tags/curriculum-espanol

http://www.annarossell.com/tags/curriculum-catala