Rainer Maria Rilke
Poemes
Introducció de Joan Margarit
Selecció i traducció de Feliu Formosa i Joan Margarit
Quaderns Crema, 2024, 342 pàgs.

per Anna Rossell

Sigui quina sigui la poesia a la qual s’adscrigui el lector, l’amant del gènere té raons per celebrar la publicació d’aquest llibre de Rainer Maria Rilke. Per bé que poemes de Rilke ja havien estat publicats en català, mai encara hi havia hagut la intenció d’oferir al lector una visió panoràmica fent camí des dels principis fins a la maduració.

Fer la tria no és fàcil, perquè Rilke fou un autor molt prolífic, precisament en poesia i prosa. Conreà també la dramatúrgia i l’assaig, i mantingué abundant correspondència amb molts intel·lectuals i poetes del seu temps, que ha estat publicada. Ha passat a la història com un dels poetes més prestigiosos de la modernitat en llengua alemanya.

Cal congratular-se, doncs, per la publicació d’una visió en perspectiva de l’obra poètica rilkeana que des de la distància dels anys s’ha anat destil·lant com la més reconeguda de tot el seu conjunt. Tant la selecció com la traducció han estat fetes per dos poetes catalans experimentats i consagrats, Feliu Formosa i Joan Margarit. La introducció, a càrrec del segon, fa un recorregut sobre els aspectes més importants de la vida i l’obra de Rilke, la relació temporal entre obra i biografia. Repassa cadascun dels llibres dels quals s’han seleccionat poemes i en destaca i explica els aspectes més rellevants, així com els tòpics més característics: l’àngel (que no té res a veure amb el de la mitologia cristiana), l’amor, la mort, els morts joves, la infància, l’heroi, la vida, la nit, la relació de l’ésser humà amb les coses… Per orientar el lector, Margarit també fa referència a altres obres de l’autor austro-hungarès, com la novel·la Els quaderns de Malte Laurids Brigge (1910), d’obligada lectura per a qui vulgui conèixer el Rilke essencial.

El recull poètic ens presenta la tria seguint la cronologia de l’escriptura per tal que el lector pugui seguir l’evolució del poeta, amb l’excepció que situa el poema triat del Llibre de les imatges, a continuació dels Nous poemes, malgrat aquell fou escrit (1902) i publicat abans (1905). Així, el llibre que veu la llum de la mà de Quaderns Crema comença per l’etapa considerada mitjana: els Nous poemes, publicats 1907-1908; segueix amb un sol poema de la primera època, del Llibre de les imatges, d’estil impressionista, i continua amb el que els experts consideren la culminació de l’obra rilkeana: les Elegies de Duino (escrites entre 1912 i 1922, publicades el 1923) i els Sonets a Orfeu (escrits i publicats el 1923). Clou la tria una selecció dels Poemes a la nit, també de l’etapa de la maduresa, i una altra dels Poemes esparsos i pòstums, d’anys diversos.
Rilke (*4 desembre 1875 a Praga, Àustria-Hongria; †29 desembre 1926 al sanatori Valmont, Montreux, Suïssa) no és un poeta fàcil de llegir; la seva poesia es teixeix amb imatges simbòliques. El seu interès per la dimensió transcendent de l’humà confereix als seus versos una qualitat sovint extàtica que es recull en un llenguatge de segell molt personal. La interpretació dels seus poemes demana més d’una lectura i un ample recorregut per la seva obra. Formalment és mestre de la musicalitat i del ritme, també de la rima, que conreà sobre tot en la seva primera etapa, que no ha pogut ésser recollida en la traducció catalana (p. ex. al Llibre de les hores, que és considerat una obra mestra del modernisme literari).

La culminació de la maduresa poètica rilkeana —hereva dels clàssics de Weimar i de la poesia de Hölderlin— canta les dimensions essencials de l’existència humana: el món exterior esdevé món interior en el poeta, la vida i la mort es recullen en forma d’elegia (en Rilke híbrida de les formes de l’himne i l’elegia tradicionals), pel seu caràcter melangiós i de lament (però també de lloança), expressant els sentiments del jo poètic. Formalment la versió alemanya no respecta sempre la tradició clàssica de l’elegia quant els dístics.
Les Elegies de Duino parlen de les contradiccions de la condició humana, l’ésser humà exposat a les seves limitacions, i desenvolupen una visió metafísica del món:
«[…]//I nosaltres: espectadors, sempre, a tot arreu, / sotmesos al tot, però mai enfora!/A nosaltres això ens emplena a vessar./Ho ordenem. S’enderroca./El tornem a ordenar i nosaltres mateixos ens enderroquem.//¿Qui, doncs, ens va tombar de tal manera/que, fem el que fem, adoptem sempre l’actitud del qui se’n va?//Com qui en l’últim turó que un cop més li mostra/tota la seva vall, es tomba i hi roman una estona,/així vivim, sempre acomiadant-nos.» (Vuitena Elegia). O bé: «¿Per què, si és possible viure la vida/com un llorer, d’un verd una mica més fosc que qualsevol,/amb les petites ondulacions en la vora de les fulles/(com un somriure del vent): per què, doncs,/hem de ser humans i, mentre defugim el destí, anhelar un destí)?…//[…]» (Novena Elegia).

Els Sonets a Orfeu rilkeans (cinquanta-cinc —no tots recollits en la traducció—) tenen la peculiaritat de no atenir-se formalment al sonet clàssic quant a l’estructura de la rima, del vers i de la mètrica, que varia amb freqüència en la versió original) i usa l’encavalcament de manera recurrent. Basats en els personatges mitològics d’Orfeu i Eurídice, en Les Metamorfosis d’Ovidi i Les Geòrgiques de Virgili, la veu poètica reflexiona sovint sobre les condicions i el caràcter essencial-diví de l’art, de la poesia. Tot fent referència a Orfeu, llegim: «[…]//El cant, com tu l’ensenyes, no és afany ni demanda/del no assolit encara: el cant és existència./Molt fàcil per a un déu, però, nosaltres,/¿quan existim? I ¿quan ell fa girar//els astres i la terra envers el nostre ésser?/[…]» (Sonets a Orfeu, Primera part III).

Per bé que Rilke forma part dels clàssics més consagrats, la seva recepció ha tingut tant grans admiradors que l’han encimbellat com detractors (el 1927, tot referint-se a les Elegies, Robert Musil afirmà que la poesia alemanya havia arribat amb Rilke a la perfecció, tanmateix considerava que els Sonets no mantenien pas el nivell d’aquelles).
Rilke fou també autor de poemes en francès i traduí Paul Verlaine i Paul Valéry, autors que coneixia bé. Va rebre la influència dels filòsofs Schopenhauer i Nietzsche. La seva obra concep la realitat mancada de l’esperança cristiana d’una transcendència en el més enllà. Rilke se sentia atret per la llengua àrab i la concepció musulmana d’un «univers autèntic», del «sentiment pur de les seves criatures».

És un gran encert editorial que la versió sigui bilingüe. Això permet al lector català que tingui nocions o fins domini de la llengua alemanya fer un seguiment del ritme, la rima o la construcció sil•làbica dels versos en la llengua original, que forçosament la traducció no pot reflectir de cap manera. Però, ultra això —i cal subratllar-ho amb èmfasi— facilita la comparança amb la traducció i comprovar-ne el mestratge. Perquè la dificultat de traduir poesia és enorme per raons inherents al llenguatge propi del gènere, que és susceptible de diverses interpretacions, per la complexitat intrínseca que suposen les imatges, per la subtilitat del lèxic…, però traduir la poesia de Rilke pel cap baix duplica aquesta dificultat per la seva manera personal i sovint obscura d’escriure. I els traductors ens lliuren un text català excel•lent, molt fidel a l’original quant al contingut i formalment bell per la musicalitat i el ritme que aconsegueixen mantenir. Així els lectors que no puguin fer comparació amb l’original també gaudiran d’una traducció extraordinària.

De cara a una segona edició, que espero sigui necessària, cal esmenar alguns errors (escassos) en la transcripció de l’original alemany, probablement deguts a la tipografia emprada en l’original de què s’ha servit l’editorial.

© Anna Rossell
(Filòloga alemanya, escriptora, poeta, crítica literària i gestora cultural)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
http://www.annarossell.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
https://twitter.com/Raboliut
https://www.instagram.com/rossellanna/
http://www.annarossell.com/tags/curriculum-catala
http://www.annarossell.com/tags/curriculum-espanol