Stefan Zweig

Viatges

Una selecció

Traducció d’Oriol Gil Sanchis

Univers, 2021, 142 pàgs.

 

per Anna Rossell

Tot un plaer, acompanyar un autor tan sensible i erudit com Stefan Zweig (Viena 1881- Petrópolis, Brasil 1942) en les seves visites a ciutats europees. Viatjar per Europa amb Stefan Zweig és tot un privilegi. Ell, autor prolífic i avidíssim lector, és el millor dels guies que podem tenir per visitar, també nosaltres, els destins que ell es va proposar.

Per bé que han passat molts anys des que Zweig escrigué els seus informes de viatge, no hi ha dubte que els seus textos ens serviran de exquisida referència per reconèixer el que segueix formant part dels diversos paisatges, urbans o no, que ens descriu, o per copsar-ne els canvis. El que no hi faltarà mai són les seves pregones reflexions sobre la història de cada indret visitat, cosa que enriqueix enormement les impressions de qualsevol viatge.

Viatges, publicat el mateix any també en espanyol per la mateixa editorial Univers, és una tria del contingut que va veure la llum en alemany sota diversos títols: Auf Reisen. Feuilletons und Berichte (S. Fischer Verlag), el més complert; i amb variacions de contingut, més breu: Reisen in Europa (Musaicum Books), Reisen mit Stefan Zweig.Gedichte, Elegien und Eindrücke… (Severus Verlag).

Els capítols, dedicats cadascun a ciutats europees o a racons molt concrets dins de les urbs, són sempre motiu de memòria i reflexió: sobre la història, de què ens parlen arquitectura, música, paisatge, monuments (o la presència de la seva absència) i sobre els radicals canvis en les maneres de viatjar o els temps desfavorables per a la gent jove per a fer-ho. Malgrat la distància dels anys, moltes de les seves cavil·lacions són de la més flagrant actualitat. Tot s’entrelliga, tot li és evocador, i ofereix un conjunt rodó.

Aquests textos de Zweig van veure la llum, solts, en publicacions periòdiques, i el volum aplega informes de viatges que l’autor austríac va fer entre el 1902 i el 1940, dos anys abans de suïcidar-se, abatut pels esdeveniments i l’exili a què es va veure forçat des del 1934. Ens dona l’oportunitat de conèixer les ciutats culturalment més destacades d’Europa des de l’òptica de l’autor il· lustrat de la primera meitat del segle XX. Catedrals, hotels memorables i personatges il· lustres que s’hi van hostatjar, castells defensius que van veure guerres del passat, festes de celebració d’efemèrides luxoses o populars… Talment com si es tractés de pintures desplegables, apareixen als nostres ulls els quadres animats, moments vitals i acolorits o, al contrari, instants ombrívols de foscor envoltats de silenci. El flaneur recorre els indrets populars o recòndits, però significatius, per a donar-los a conèixer al lector. Les pedres, els carrers, la llum, tot ens parla sensiblement a través de Zweig, qui resumeix l’impuls que el mou dient: «Arreu cerquem, […] en allò observable allò que un dia fou; la impressió del present demana constantment per allò que fou; contemplar esdevé recordar, i recordar, al seu torn,, ens fa palpar la transformació, descomunal, que també a tots nosaltres ens ha transformat».

La prosa de Zweig és gairebé poesia i la traducció, d’Oriol Gil Sanchis, molt reeixida; Gil li fa justícia desplegant un lèxic molt ric i exquisit.

No hi ha dubte que la lectura d’aquest llibre ens amara, ens insufla l’esperit del vertader viatge, aquell que ja en temps de l’autor començava amenaçadorament a perdre’s per a ser substituït per al turisme grupal de viatge organitzat. Zweig hi dedica tot un capítol, l’any 1926, que encapçala amb el títol «Viatjar o fer-se viatjar», i el clou amb una admonició essencial: «Salvem aquest raconet d’aventurisme dins el nostre món ja massa endreçat, no ens féssim viatjar com una mercaderia de les agències, continuem viatjant […] per la nostra pròpia voluntat i amb les nostres pròpies intencions. Car només d’aquesta manera cada viatge esdevindrà no tan sols una descoberta del món exterior, ans també del nostre propi món interior».

El viatge paga la pena.

© Anna Rossell
https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
http://www.annarossell.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
https://twitter.com/Raboliut